Aquest treball ficcionalitza personatges i fets dels últims dies de la II República per tal dimplicar a lespectador en una experiencia que no és únicament estètica, sinó també ètica i política. I ho fa des d?una mirada que restitueix la continuïtat entre passat i present.

Un Machado vell i cansat reviu als nostres ulls a través de les seues opinions sobre la guerra, l?enrenou de la Casa de Cultura al carrer de la Pau de València i el II Congrés dIntelectuals en Defensa de la Cultura. Juan Gil-Albert i María Teresa León són dos dels escriptors de renom als quals lobra dóna vida, a més aparéixen també la mare i la cunyada de Machado, escenes que ofereixen una mirada més íntima del poeta.

Lespectacle es desenvolupa en dos plans temporals: el passat i el present, quan una associació de republicans es entrevistada per una periodista. Tot i que en un principi la jove Julia és reticent a entrevistar a la vella republicana i a Timoteo, que busca els osssos del seu avantpassat afusellat en les represàlies de la postguerra, a poc a poc, obrirà els ulls a uns fets que lesgarrifaran: el patiment de les famílies que no han trobat els seus familiars.

Els últims dies de Machado són prou desconeguts. Villa Amparo, a Rocafort, va acollir el poeta en el seu primer exili a finals de 1937.